SAINT GIO'

.
.
Sur le ponton. La morte arrive, avec l’averse.
On se lève. Les parapluies s’ouvrent. Des mains
en-dessous se serrent. On sait rarement que
l’on voit quelqu’un pour la dernière fois. Était-ce
à la plage, lors d’une fête, un jour de l’an
ou un baptême ? Peut-être un enterrement.
Plus sûrement au supermarché. Gît aujour
d’hui là, dedans la caisse, au centre de la foule,
à l’abri de sa perte. Le clac des poignées
lâchées. Le bruissement du chêne. Le dernier
chut du corps. Un rayon atténue le silence.
Les parapluies se ferment. Des mains se resserrent
.
.
. .
.
.
Nant' à u puntili. A morta ghjunghji, cù a ranzata.
Ci pisemu. S'àprini i paracqua. Mani
in suttu si strìnghjini. Si sà radamenti chì
una parsona a vidimu pà l'ùltima volta. Sarà
stata à u mari, 'n una festa, par capu d'annu
à un battèsimu ? Un intarramentu soca.
Più sicura fendu i cummissioni. Ghjaci oghji è
avàli indrint'à a cascia, à mez' à u stolu,
sfrancata da a so pèrdita. U tòccu 'lli manichji
lintati. U lagnu 'lla liccia. L'ultimu
rasciu 'llu corpu. Una speria adulcisci u silenziu.
I paracqua si chjùdini. Ristrinta di mani
.
.
.
.