Marcel MIGOZZI



il disait ta jeunesse

l’effusion rouge de tes lèvres



avait sous ta robe un jardin

pétales sous ta peau



avec parfois ma jalousie ce géranium

excité d’être mis à l’ombre





dicia a to ghjuvantù

a sparata russa di i to labbra



avia sutt'à a to coda un ortu

petali sutt'à a to peddi



cù certi volti a me ghjilusia stu barculu

eccitatu d'essa missu à l'umbra












soyons francs    disait-il
avec la chair

avec ces crises becs et ongles
et ces prises de lèvres fades


qui n’a compté des nuits sans lit 

n’a jamais connu le bon jour




siami onesti dicia
cù a carri


cù sti crisi bizzicu unghja
cù sti pìzzichi di labbra lazzi


ch'ùn hà cuntatu notti senza lettu
hà mai cunnisciutu u ghjornu bonu





in        De Bogue et de roc   –   suivi de     L'Amour l'amort           ed. Colonna